Sóc en Xavi Pont, pare d’en Martí Pont de 1er C i presento la meva candidatura com a vicepresident de l’AFA.

Parlant amb pares i mares de l’institut, desprès d’assistir a la reunió de l’AFA del passat 1 d’octubre, vàrem arribar a un punt en comú. El podríem resumir de la següent manera: Tot i l’esforç i dedicació que els representants de l’AFA han portat a terme en aquests dos anys, encara queda molt per fer.

En Martí ve de l’escola Pere IV i la meva vinculació amb l’Ampa de l’esmentat centre és de molts anys. Aquest fet, aporta una experiència útil a l’hora d’evitar o preveure problemes en afers i aspectes, que en el seu dia, a l’escola ja ens hi vàrem trobar. Tot i que els nostres xiquets i xiquetes es van fent grans i que per tant, hi ha temes que s’han de tractar des d’un prisma diferent, n’hi ha d’altres que segueixen un patró molt semblant als dels centres de primària.

Tot i que no porto gaire temps a l’institut, encara estic en el procés de conèixer la realitat en molts dels temes als que ens haurem d’enfrontar, crec que n’hi ha alguns d’importants que hauríem de prioritzar:

Millorar la comunicació entre AFA i famílies. Aspecte bàsic però a la vegada difícil d’assolir. Fer arribar a tothom, el que s’ha fet fins ara i el molt que queda per fer. I fer, no en aspectes complementaris, sinó en temes bàsics per millorar el dia a dia dels nostres fills al centre.

Tenir clar quantes famílies formem l’AFA actualment i fer arribar la necessària, en la mesura del possible, col·laboració a totes les altres.

Dotar-se d’una base legal sòlida, on desenvolupar les diferents activitats: estatuts, directrius d’actuació… Sense cap dubte, una tasca poc agraïda, però necessària en tota associació.

Fer l’AFA més pròxima. De fet, AFA ho som tots i per tant, és entre tots, que hem de solucionar els temes de forma assembleària. Buscar i motivar als pares i mares, a participar en les activitats i iniciatives tant de l’AFA com del centre.

Sense cap dubte, me’n deixo molts i és per això que la incorporació e implicació de totes les famílies té un pes molt important. Les portes estan obertes de bat a bat, no s’ho penseu i cap endins… ens ho passarem bé…

Gràcies

Xavi